Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). Amb vint-i-dos anys va parir el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008). Allunyada de cercles literaris, la seva obra s’ha desenvolupat al blog No caic, em tiro, on va ser descoberta i que ella utilitzava com a llibreta íntima. Després de l’experiència de publicar, Gual s’ha entossudit a cercar en ella mateixa els millors versos. Fruit d’aquesta recerca és Passa-m’hi els dits (Àtem Books, 2012). Ha aparegut obra seva a Antologia croata de poesia i narrativa catalana (Quorum, 2011), Ningú no ens representa (Setzevents, 2011) o Els Caus Secrets (Moll, 2013).

Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Màster en Gestió Cultural, ha treballat, viscut i creat tant a terres catalanes com a l’estranger, destacant Tànger (Marroc), Montréal (Canadà) i Besançon (França).

La seva obra poètica, que furga al dedins de qui l’escriu però alhora de qui la llegeix, l’ha revelat com una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual. Els seus versos són salvatges, primordials i subterranis, i busquen l’arrel de les coses a les palpentes.