Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida 1727-1802). D’origens familiars pagesos, l’excepcional aptitud que demostrà per a les lletres el dugueren a estudiar a Palma i a ingressar a la Companyia de Jesús (Tarragona, 1755). Amb la missió de renovar els estudis de filosofia, molt llastrats pel neoescolasticisme, va ser destinat primer a Cervera, i després a Tarragona. L’enfrontament amb els sectors més conservadors de la Companyia, els anomenats «pares rancis», li valgueren el «desterrament» a Calataiud, on redactà les Institutionum historiae philosophicae lib. XII (1763), primera història de la filosofia que es publicà a Espanya. Amb l’expulsió dels jesuïtes passà a Ferrara, Bolonya (on redactà l’Specimen interpretationum hispanarum auctorum classicorum i Bassis) i a Roma (al servei del cardenal Antoni Despuig). Finalment la guerra d’Itàlia el portà a Mallorca, on morí als setanta cinc anys. A més de les obres abans esmentades, és autor d’una coneguda traducció d’Heròdot i d’altres obres menors. El pare Pou és, sense dubte, un dels humanistes més il·lustres que ha donat Mallorca.