Carles Miralles (Barcelona, 1944). Ha aplegat la seva obra poètica en el volum D’aspra dolcesa (Poesia 1963-2001) (Barcelona, Proa, 2003) i en l’antologia comentada, a càrrec de diversos autors, No me n’he anat (Barcelona, Edicions 62, 2007). Com a poeta ha rebut el premi Salvat-Papasseit (1967) i el Nacional de Poesia (1992). Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat vicerector, ha estudiat sobretot els mites i la poesia dels grecs antics; s’ha ocupat també de narrativa d’època romana i de poesia llatina. Darrerament ha publicat el volum compilatori Studies on Elegy and Iambus (Amsterdam, Hakkert, 2004) i el llibre Homer (Barcelona, Empúries, 2005), versió refeta i ampliada de Come leggere Omero (Milà, Rusconi, 1992), i s’ha ocupat preferentment de la tragèdia. Ha traduït textos filosòfics, tragèdia, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat narrativa i poesia del segle xv i alguns poetes moderns, com ara Verdaguer, Maragall, Riba (els estudis sobre aquest autor, aplegats a Sobre Riba, Barcelona, Proa, 2007), Salvat-Papasseit, Foix (estudis aplegats a Sobre Foix, Barcelona, Quaderns Crema, 1993). Va reunir alguns dels seus estudis de literatura catalana a Eulàlia (Barcelona, Llibres del Mall, 1986). Com a crític literari ha rebut els premis Josep Carner de l’Institut d’Estudis Catalans (1980) i Serra d’Or d’assaig (1984). Des de 1991 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ha estat secretari general. Actualment hi presideix la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
filme porno scam