Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935). Poeta, traductor i sociolingüista. Si bé és conegut especialment pels seus treballs i estudis de sociolingüística —disciplina de la qual ha estat un dels introductors i difusors en terres catalanes—, Vallverdú s’inicià literàriament com a poeta. L’any 1960 rebé el premi Joan Salvat-Papasseit pel seu primer llibre Com llances (1961) i l’any següent publicà Qui ulls ha (1962). L’any 1965 guanyà el premi Carles Riba amb Cada paraula, un vidre, llibre que, per causa de la censura, no va aparèixer fins al 1968 i amb mutilacions. Després publicà els reculls Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974) —guanyador del premi Ausiàs March— i Regiment de la cosa pública (1983). Quasi al mateix temps, publicà Leviatan i altres poemes (1984), en què intenta nous camins en la seva lírica, i més endavant Festival amb espills de Ramon Roig (1989) i Encalçar el vent (1995). Dins el present volum d’obra poètica completa s’inclou el seu últim recull, Quadern de bitàcola, inèdit en la major part. Vallverdú ha traduït al català el Decameró i diversos autors italians. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i té la Creu de Sant Jordi.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
https://megakemayoran.com/produk/ situs toto