Gabriel Riera i Sorell (Sant Joan, Mallorca, 1919). Nascut a una família d’esquerres, de ben jove prengué consciència política i, als desset anys, s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades. Col·laborà també en la fundació del col·lectiu obrerista Salut i Cultura, del qual fou vicesecretari.
Després del cop d’Estat de juliol de 1936, i havent estat testimoni de les primeres execucions extrajudicials, decideix amagar-se fins que, el setembre de 1936, és detingut i empresonat a Can Mir, a Palma, per després ser traslladat a diversos camps de treballs forçats de Mallorca i, en acabar la guerra, d’Andalusia i del nord d’Àfrica.
L’any 1942 fou retornat a Mallorca, on reprengué l’ofici de ferrer i es mantingué fidel i compromès amb els seus ideals polítics i socials. Així, l’any 1991 publicà Cròniques d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942), que ara presentam en una edició revisada i ampliada, i, des d’aleshores, ha contribuït activament en les activitats de recuperació de la memòria democràtica.