George Raillard (Marsella, 1927) va iniciar durant els anys seixanta una obra de crític literari, amb assaigs sobre Louis Aragon, Michel Butor o Jacques Dupin. Entre el 1964 i el 1969 va ser director de l’Institut français de Barcelona, que havia esdevingut un focus de resistència cultural en el llarg període negre de la dictadura franquista. És molt gran el deute que, en aquest sentit, hi ha contret la nostra cultura. A París, va ser un dels fundadors de la Universitat de Vincennes (París-VIII); professor titular del Departament de Lletres, va impartir nombrosos cursos i seminaris al voltant de la relació de literatura i plàstica (Les Constellations de Miró i Breton, Raymond Roussel, Nadja de Breton, Marcel Duchamp i Le Grand Verre, etc.)

Durant més de trenta anys, Georges Raillard ha publicat les seves cròniques d’art a La Quinzaine littéraire. També ha publicat nombroses monografies d’artistes, especialment sobre Joan Miró (Miró, 1990) i Antoni Tàpies (La syllabe noire de Tàpies, 1994; Tàpies à l’atelier, 1996).