Guillem Rosselló Bordoy

(Casablanca de Palma, Mallorca, 1932). Estudià a Madrid i Barcelona, on es llicencià en Filologia Semítica (1956) i en Història (1958). Doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona (1973) amb la tesi La cultura talayótica en Mallorca. Bases para el estudio de sus fases iniciales i en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universidad Complutense de Madrid (2003). Després d’un curt període de pràctiques al Museo Arqueológico Nacional fou destinat en Comissió de Servei per organitzar el Museu de Mallorca (novembre de 1961), al qual dedicà tota la seva activitat professional fins la jubilació, el març de 2002. Fou professor associat de la UIB de Llengua àrab i de Prehistòria i Història Antiga (1968-1995). Especialitzat en Arqueologia Medieval, s’ha concentrat en l’estudi de la ceràmica d’època islàmica. Entre les seves obres destaquen: Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978), El nombre de las cosas en al-Andalus (1991), La Remenbrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca (1993), en col·laboració amb Antoni Mut Calafell, Escrit sobre la terra. Estudis de toponímia (1994), Introducció a l’estudi de la ceràmica andalusina (2007), El Islam en las islas Baleares. Mallorca musulmana según la ‘Remenbrança’ de Nunyo Sanç y el ‘Repartiment’ de Mallorca (2007), Llibre del repartiment de Mallorca o Llibre del rei (2008), i, en col·laboració amb Maria Barceló Crespí, Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV (1996), La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval (2006).

Dirigeix des de 1986 el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL). Ha traduït al català l’obra Ibn ‘Am•ra al-Mahz•m•: Kit•b T•’r•h May•rqa (2008), en col·laboració amb Nicolau Roser Nebot.