Jaume Mateu i Martí (Bunyola, Mallorca, 1957). Escriptor. És autor dels poemaris: Enderrocaments abissals (1984), Botons de foc (1987; premi Bernat Vidal i Tomàs, Santanyí) i El color del diumenge (1995; premi Bernat Vidal i Tomàs, Santanyí). Com a prosista, ho és del relat D’eben i mel (1986), de la biografia Climent Garau. Un fil de memòria (2008), del dietari El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà (2017) i de les novel·les La Pietà (2003; premi Alexandre Ballester) i El balancí de la mare (2005; premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom). El 2006 publicà l’assaig Marginàlia. Jaume Santandreu i l’exclusió social a Mallorca (1967-2007).

Cooperant a Can Gazà, hostatge d’exclosos socials malalts mancats de tot tipus de suport, és el president de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social (Premi del Consell de Mallorca a la Solidaritat, 2008; Premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears, 2009) que gestiona aquest casal. 

Del desembre del 2005 al febrer de 2018 va ser president de l’Obra Cultural Balear, entitat fundada el 1962 per iniciativa de Francesc de B. Moll, amb l’objectiu de fomentar la cultura pròpia de les Illes Balears i dels seus trets identitaris.

Ha publicat nombrosos articles sobre la realitat lingüística de l’arxipèlag i també sobre la situació de l’exclusió social extrema de Mallorca. Igualment, ha participat en col·loquis i taules rodones dedicades a aquestes dues branques.