Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) és poeta, escriptor, gestor cultural i doctor en bioquímica.

Ha publicat els poemaris Zoòtrop (1998), Kore (2001), Nix (2004), Domèstica veritat (2007), Natural delit (2010), Extrema llum (2014), Matèria fosca (2014), Animal impur (2018) i Nua cendra (2020). Com a narrador, ha publicat la novel·la Eva Túrmix Ginebra (2016) i la Petita Història de la Festa Major de Sitges (2015), il·lustrat per Pilarín Bayés. És autor, també, del llibret d’òpera Bruna de Nit (2004), amb música de Xavier Pagès, de dues plaquetes i de projectes artístics col·lectius. Ha estat inclòs a les antologies Pedra foguera (2008), Generació Horiginal (2017) i Mig segle de poesia catalana (2018), entre d’altres.

Compagina la creació literària amb la docència a la Universitat de Barcelona i la promoció de la cultura científica a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Codirigeix, amb Cèlia Sànchez-Mústich, la Festa de la Poesia a Sitges.

Ha rebut diversos premis literaris, d’entre els quals el Miquel Martí i Pol, el Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, el Màrius Torres, el Miquel Àngel Riera, el Benet Ribas dels Premis Recvll, el Bernat Vidal i Tomàs, el Rosa Leveroni, el Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre i el Pare Colom de narrativa. El 2001 l’Ajuntament de Sitges li concedí la Ploma d’Or.

Ha recitat en els principals festivals literaris del territori i ha presentat la seva obra en multitud d’espais d’arreu dels Països Catalans.