Joan Perelló (Campos, Mallorca, 1953). Des que, l’any 1973, va publicar És massa difícil i Sempre trobaré algun dolor, ha desenvolupat una llarga trajectòria com a poeta, amb guardons i reconeixements rellevants. Malgrat un llarg silenci editorial durant dues dècades, a partir de l’any 1997 va reprendre amb força l’activitat i, des d’aleshores, ha publicat una dotzena de reculls poètics, d’entre els quals cal destacar Carasses (1997), premi Bernat Vidal i Tomàs; La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d’ànsia (2005); Quadern de manobre (2007), premi Josep M. López Picó; La casa del vespre (2014); El mapa de l’infinit (2016), premi Maria Mercè Marçal, i Paisatge en pèl (2018), entre d’altres.

Com a narrador, l’any 2013 va publicar L’error o la vida, obra a la qual seguiren Música de la indiferència (2015), premi Pare Colom de Narrativa, i La ginebra trista del Cafè Balzac (2019).