Joan Vergés (Barcelona, 1928). Va donar-se a conèixer com a poeta mentre estudiava Medicina, amb les antologies poètiques universitàries de 1949, 1950 i 1951. El 1958 va guanyar el premi de poesia de Cantonigròs amb el recull Cançons i altres poemes, inclòs en el seu primer llibre, Soledat de paisatges (1959).

El 1965 va aconseguir el premi Joan Salvat-Papasseit pel llibre El gos (1967) i el 1968 el premi Carles Riba amb La vida nova (1970), dos llibres que representen una segona etapa de to irònic, molt diferent del lirisme dels inicis.

Després d’uns anys en què no va publicar altres obres, però molts cantants, especialment Toti Soler, van musicar lletres i poemes seus, aconsegueix el premi Recull de poesia de 1986 amb el llibre Com un bosc silenciós, que no apareixeria editat fins al 2007 i que retorna a la veu lírica dels primers poemes.

La Poesia completa que ara veu la llum inclou altres aplecs de poemes seus fins ara inèdits, que exploren noves vies expressives —Qui jugarà a pinyol, Mariona i Núria—, a més d’una tria de lletres que l’autor ha titulat Altres cançons.

Així posam a disposició dels lectors una de les veus poètiques contemporànies més valuoses i, paradoxalment, més fàcil d’escoltar cantada que no de ser llegida.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno