Joaquim Soler i Ferret neix a Barcelona el 10 de setembre del 1940 i mor el 5 d’octubre del 1993. Va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs. Escriu poesia, poesia visual, narrativa, teatre, prosa i assaig i pinta. També es dedica al periodisme radiofònic. Des del 1985 fins a la seva mort presenta l’espai de Catalunya Ràdio La porta dels somnis dedicat a la literatura. És autor de les novel·les Laberint sense (1978), Camil i Adelf (1980), La prova del mirall (1981), Una furtiva llàgrima (1982, Premi Ciutat de Palma), Cambra de bany (1985), París no existeix (1985), El silenci de la musculatura (1987, Premi Ciutat de València-Constantí Llombart de narrativa), El quarto de les figues (1989), Anestèsia (1991). La seva gran novel·la, París-Bis, que comença cap al 1973, ha dormit en un calaix fins avui.