Josefa Contijoch va néixer a Manlleu (Osona) l’any de l’aiguat, filla d’un pare impressor, en una botiga de llibreria-papereria i d’objectes d’escriptori. Entre la fressa de l’aigua del riu desbordat, els seus primers records inconscients són l’olor de la impremta i de la botiga (barreja de tinta i de paper). Tota la vida ha escrit i ha llegit.

L’any 2012 es produí l’eclosió del seu reconeixe­ment, gràcies a un acte d’homenatge que li van orga­nitzar Dolors Miquel i Montserrat Rodés. Poc després vindrien els reconeixements literaris gràcies a l’obra de narrativa Sense alè (Premi de narrativa catalana Ciutat de Barcelona 2012, Premi crítica Serra d’Or 2013 i Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2013). A l’abril del 2016 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva obra, de la qual cal destacar, en poesia: Les lentes il·lusions (Premi Màrius Torres 2001), Congesta (2007), Ganiveta (2012) i Baix continu (2014), i en narrativa: Potala (1986), La dona liquada (1990), Rímmel (1994) i Els dies infinits (2001).

Ha traduït, del francès al català, les obres Carrer Ordener, carrer Labat, de Sarah Kofman (2005); Com vaig buidar la casa dels meus pares, de Lydia Flem (2009) i, amb Rosina Ballester, Per a una tomba d’Anatole, de Stéphane Mallarmé (2016), totes tres publicades a Lleonard Muntaner, Editor, i L’arrelament, de Simone Weil (2016).

Recentment les Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants, Premsa d’Osona han publicat el volum Retrat d’una dona lliure – Biografia intel·lectual de Josefa Contijoch Pratdesaba (2016), de Judith Mompín Sánchez.