Josefa Contijoch va néixer a Manlleu (Osona) l’any de l’aiguat, filla d’un pare impressor, en una botiga de llibreria-papereria i d’objectes d’escriptori. Entre la fressa de l’aigua del riu desbordat, els seus primers records inconscients són l’olor de la impremta i de la botiga (barreja de tinta i de paper). Tota la vida ha escrit i ha llegit.

L’any 2012 es produí l’eclosió del seu reconeixe­ment, gràcies a un acte d’homenatge que li van orga­nitzar Dolors Miquel i Montserrat Rodés. Poc després vindrien els reconeixements literaris gràcies a l’obra de narrativa Sense alè (Premi de narrativa catalana Ciutat de Barcelona 2012, Premi crítica Serra d’Or 2013 i Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2013). A l’abril del 2016 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva obra, de la qual cal destacar, en poesia: Les lentes il·lusions (Premi Màrius Torres 2001), Congesta (2007), Ganiveta (2012) i Baix continu (2014), i en narrativa: Potala (1986), La dona liquada (1990), Rímmel (1994) i Els dies infinits (2001).

Ha traduït, del francès al català, les obres Carrer Ordener, carrer Labat, de Sarah Kofman (2005); Com vaig buidar la casa dels meus pares, de Lydia Flem (2009) i, amb Rosina Ballester, Per a una tomba d’Anatole, de Stéphane Mallarmé (2016), totes tres publicades a Lleonard Muntaner, Editor, i L’arrelament, de Simone Weil (2016).

Recentment les Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants, Premsa d’Osona han publicat el volum Retrat d’una dona lliure – Biografia intel·lectual de Josefa Contijoch Pratdesaba (2016), de Judith Mompín Sánchez.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno