L’escriptor josep l. badal (Ripollet, 1966) és autor d’una de les obres més fascinadores de la literatura catalana recent: poesia —O pedra (2002), Cal·ligrafies (2008), (blanc) (2010), Cants materials (2018)—, prosa —La casa sense ombra (2000), El duel (2003), Mestres (2006), Xirp (2022)—, literatura mal anomenada infantil —la saga Jan Plata (2013-15), Els llibres d’A (2014), Googol (2021), La branca més alta de la melancolia (2022)…— i una extraordinària escriptura híbrida —Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (2017). Entre altres feines, ha estat estudiós i crític literari, i també ha trobat el seu lloc en la docència. La seva obra ha merescut guardons de prestigi com el Premi Folch i Torres o el Premi de la Crítica Serra d’Or, i s’ha traduït a diferents llengües, com l’italià, el xinès, l’ucraïnès, el rus, el danès, el portuguès, el neerlandès, el turc… Si no se’l troba entre llibres, cal cercar-lo a muntanya, o conversant entre persones i ocells normals, com és ell i com som tots nosaltres.