Llorenç Villalonga (Ciutat de Mallorca, 1897-1980) és una de les figures més importants que l’illa ha donat a la literatura del segle xx. Estudià Medicina i s’especialitzà en Psiquiatria, però la seva vertadera vocació eren les Lletres. Home de moltes i vàries lectures, i àmplia cultura, el seu racionalisme li fa respondre a la tragèdia que representen les absurditats del món amb ironia i amabilitat. Amb la seva primera novel·la, Mort de dama (1931), iniciava una renovació radical de la narrativa mallorquina, apartant-se del ruralisme i del costumisme que fins llavors hi imperaven. El 1961, publica Bearn o la Sala de les nines, que li obté el reconeixement del públic i la crítica.

En conjunt ens ha deixat una obra que un crític ha qualificat de vària, lliure, suggeridora, insubornable, clara i astuta, dins la línia de l’art més civilitzat d’Europa.