Mario Luzi. Castello (Florència), 1914 – Florència, 2005. Publicà el seu primer poemari, La barca, el 1935. A més de poeta va sobresortir com a autor teatral, traductor, crític i assagista, amb una obra molt extensa. La seva primera etapa creativa s’inclou en l’hermetisme, del qual fou una de les figures més rellevants. A partir de l’obra Primizie del deserto (1952), els seus poemaris esdevenen comunicatius i dialogats, i abracen una realitat complexa gràcies a les preguntes continuades que hi formula. S’inte­ressà per la filosofia, sobretot pels presocràtics i per sant Agustí. Cal recordar, entre d’altres, obres com Onore del vero (1957), Nel magma (1963), Dal fondo delle campagne (1965), Su fondamenti invisibili (1971), Al fuoco della controversia (1976), Per il battessimo dei nostri fragmenti (1985) i Viaggio terrestre e celeste di Simone Martini (1994), totes incloses en Tutte le poesie, a cura de Stefano Verdino. El llibret La Passione, Via Crucis al Colosseo (1999), és fruit d’un encàrrec personal del papa Joan Pau II. En aquesta obra, tal com ha indagat la poetessa Irene Baccarini, pot descobrir-se el sentiment amorós d’unió de l’ésser humà amb les altres criatures i el caràcter profundament filosòfic i lliure de la poesia de Mario Luzi.