Mirko Kovač (Petrovićī, Bileća, 1938 – Rovinj, 2013). Va conrear la novel·la, el teatre, l’assaig i el guió cinematogràfic. Establert a Belgrad, sempre va ser un dissident, fet que li va comportar la persecució i la censura. La seva primera novel·la, Gubilište (Patíbul, 1962), va ser condemnada pel règim de Tito per donar una imatge fosca del món, i el recull Les ferides de Luka Meštrević (1971), on s’incloïa la nouvelle Malvina, va ser retirat de les biblioteques i condemnat per donar «una imatge negra de la realitat».
A començament dels anys noranta, es va oposar a les polítiques nacionalistes de Slobodan Milošević i es va exiliar a Croàcia, on va escriure obres de la rellevància de Grad u zrcalu (La ciutat al mirall).
La seva obra va merèixer nombrosos guardons, com el Premi Herder, el Premi Tucholsky, o el Premi NIN, que l’acabaren de consolidar com un dels escriptors cabdals de la literatura balcànica.