Nicolau M. Rubió i Tudurí (Maó, 1891 – Barcelona, 1981). Escriptor i arquitecte. Autor de llibres de viatges —entre d’altres, Caceres a l’Àfrica tropical (1926) i Viatges i caceres a l’Àfrica negra (1960)—, de la novel·la curta Cacera en el no-res (1954), del recull de narracions Un crim abstracte o el jardiner assassinat (1965) i de les novel·les No ho sap ningú (1961) i El camell travat (2003). També va conrear el teatre, en una doble línia creativa: recreacions de mites clàssics (Ulisses a l’Argòlida, 1962) i comèdies inspirades en la realitat contemporània. Com a arquitecte, s’especialitzà en jardineria i escriví diferents llibres sobre la seva professió: Diàlegs sobre l’arquitectura (1929) i Jardins de Barcelona (1929)… Exiliat a París, del 1937 al 1945, practicà el periodisme polític, redactà diverses obres de caràcter memorialístic (el dietari Llatins en servitud en seria la millor mostra) i enllestí el seu important assaig La patrie latine (París, 1945; editada recentment en català). La lectura de l’estudi que J.M. Quintana va dedicar-li l’any 2002 és el millor camí per introduir-nos plenament en les complexitats d’aquest català de Menorca: un personatge apassionat per la cultura, profundament liberal i catalanista, fervorós partidari de l’Europa sorgida del pensament il·lustrat i de l’esperit burgès, convençut que el mediterranisme era un àmbit idoni de convivència supraestatal i un espai necessitat d’autoafirmació en el si d’una Europa unida.

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
https://megakemayoran.com/produk/ situs toto