Nicole Brossard (Mont-real, 1943) és, abans que res, una gran poeta («duc la poesia clavada al ventre i al cor», ha escrit) que també s’ha endinsat pel camins de la narrativa —per exemple, el llibre que el lector té ara a les mans—, l’assaig, el teatre i el cinema, i que ha tingut un destacadíssim paper en la militància per les causes feminista i LGTB.
Autora de més de quaranta llibres de poemes, la seva escriptura oscil·la entre la cerca d’una «veritat del text» i els jocs semàntics, sempre posant en qüestió la distància entre la realitat i la ficció. Així, els mots i el cos de qui escriu s’imposen, ells mateixos, com a materials textuals.
Traduïda a diversos idiomes, Nicole Brossard ha rebut les més altes distincions del Quebec i del Canadà.
En català, fins ara, té tres llibres publicats: Instal·lacions (Jardins de Samarcanda, 2005), Museu de l’os i de l’aigua (El Gall editor, 2013) i I de sobte soc aquí a punt de refer el món (AdiA / Cafè Central, 2017), tots ells traduïts per Antoni Clapés.