Pier Paolo Pasolini va néixer a Bolonya dia 5 de març del 1922. Va ser professor, poeta, narrador, cineasta…; un artista total marcat per una «desesperada vitalitat». Acusat d’actes obscens en espais públics, va ser expulsat del partit comunista, acomiadat de l’escola on feia classes i obligat a fugir a Roma, on descobrí mestres com Sandro Penna o Federico Fellini i escrigué novel·les com Una vida violenta, poemaris com Poema en forma de rosa, propostes híbrides com Teorema, obres teatrals com Orgia i assajos com Empirisme herètic. També hi dirigí algunes de les pel·lícules més importants de la història del setè art: Accattone, Il vangelo secondo Matteo, Edipo re, Medea, Porcile o Salò, un crit rabiós contra el feixisme, contra els poders fàctics i contra un capitalisme voraç. Els articles recopilats a Scritti corsari i Lettere luterane demostren que Pasolini va saber profetitzar canvis radicals i perniciosos que es confirmarien dècades després del seu salvatge assassinat a Ostia dia 2 de novembre del 1975 en circumstàncies encara no resoltes. Tanmateix, sembla cada vegada més evident que els poderosos volien que callés tot el que sabia i proclamava en unes obres artístiques que l’han convertit en un dels creadors més importants del segle XX.