Pier Paolo Pasolini va néixer a Bolonya el 5 de març de 1922. Va ser sobretot professor i poeta, però també narrador, dramaturg, cineasta…; un artista total que va existir i crear marcat per una «desesperada vitalitat», com ell la va batejar en un dels seus poemes més cèlebres. Acusat d’actes obscens en espais públics, va ser expulsat del partit comunista, acomiadat de l’escola on feia classes i obligat a fugir a Roma, ciutat que li va oferir un espai absolut de llibertat on poder escriure novel·les com Una vida violenta, poemaris com Poema en forma de rosa, propostes híbrides com Teorema, obres teatrals com Orgia o algunes de les pel·lícules més importants de la història del cinema: des d’Accattone fins a Salò, passant per Medea o la Trilogia de la Vida, de la qual va abjurar en l’etapa final, quan començava a sentir-se estafat pels poders i enfrontat a un capitalisme voraç. Vehiculà aquesta ràbia en articles recopilats a Scritti corsari i Lettere luterane, uns textos que demostren, llegits avui, com va saber veure alguns dels canvis clau del segle. El 2 de novembre de 1975 Pasolini va ser assassinat brutalment a la platja d’Ostia en circumstàncies encara no resoltes, però de cada vegada sembla més clar que els poderosos volien que callés tot el que sabia i proclamava en unes obres literàries i artístiques que l’han convertit en un dels creadors més importants del segle xx.