Robèrt Lafont (Nimes, 1923 – Florència, 2009) va ser un intel·lectual, lingüista, historiador, novel·lista, dramaturg, poeta, traductor, activista cultural i polític occità, així com un dels ideòlegs més importants del moviment occitanista. Als divuit anys va participar activament en la Resistència antifeixista i amb el temps va esdevenir un destacat professor, primer a un institut i més endavant a la Universitat de Montpeller. 
Com a creador, va destacar amb el volum poètic Poèma a l’estrangièra, les narracions de Lo Decameronet, l’obra de teatre combatiu La Croisade o aquesta joia mítica que avui publiquem, L’illa dels immortals, per citar-ne algunes entre les més de cent que va publicar. Com a traductor, va portar L’Odissea d’Homer a l’occità. En la seva incansable tasca cívica, Robèrt Lafont va fundar el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i, al costat de Tristan Tzara i Joan Cassou, l’Institut d’Estudis Occitans. El seu treball va merèixer la Creu de Sant Jordi (1987).