Sebastià Perelló (Costitx, 1963). Va estudiar filosofia i lletres. Ha publicat els llibres de narracions Exercicis de desaparició (2000), premi Bearn de narrativa 1999, Mans plegades (Empúries, 2004), i les novel·les Pèls i senyals (Empúries, 2008), Veus al ras (Club Editor, 2016; premi de la Crítica 2017) i La mar rodona (Club Editor, 2020; finalista del Premi Òmnium).

El 2007 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La set (El Gall Editor), al qual seguiren Percaceries (2010), Talls d’ombra (2012) i Amb la maror (2017), tots tres publicats a Lleonard Muntaner, Editor. Així mateix, va ser l’artífex de l’exposició «Empelts», que conjuga fotografies del mateix Perelló i textos de diversos autors i que s’inaugurà el maig de 2011 a Palma.

També és autor d’alguns treballs de crítica literària publicats en diversos volums col·lectius i en revistes especialitzades. Juntament amb Sebastià Portell, va tenir cura de l’edició de l’obra Davant el fulgor. Per a llegir l’obra d’Antònia Vicens (Lleonard Muntaner, Editor, 2018). Del seu interès pels viatgers que han visitat i visiten les Illes Balears i la literatura que han generat, n’han sorgit textos esparsos i els llibres Els darreres de l’illa. Literatura de viatges i les Illes Balears i Segons l’estació. George Sand i Llorenç Villalonga (Lleonard Muntaner, Editor, 2014 i 2018, respectivament).