Talls d’ombra

COM UNA OMBRA DE RES

Ara no ve d’un fil, no passis ànsia.
T’has abismat en la claror espadada
que t’enfita l’esment que prens
aquí, en la clariana dejuna
d’aquest silenci desanat,
bua de llum que cerca el negre.
Sures en la desgana que t’empara.
L’ull, en aquest bri de veu desertada,
encongit en l’engany del repussall
de no ser quasi res, fil d’embastar
més llum a l’ombra que s’enreda
al ramell de les coses que no hi són.
Aquest resquill de veu t’ha de senyar
els dies pelats a la cara,
estones plomades de tu i tot,
llenques de mi, fosca llescada,
un enfony, sense claus a la paret.