Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993). Llicenciat en dret i en filosofia i lletres. La publicació del seu primer poemari Vint cançons (1922) el consagrà com a poeta. Seguiren aquesta obra L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935). A més de poeta, Garcés va destacar per la seva tasca com a crític literari en diaris i revistes, on la seva implicació queda palesa en els centenars de ressenyes i entrevistes que signà. Entre d’altres, escriví a La Publicitat, La Revista, Revista de Poesia, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya i Quaderns de Poesia. Compaginà la creació poètica amb la direcció de la col·lecció «Els poetes d’ara», així com amb la publicació d’obres en prosa, com Paisatges i lectures (1926) i Notes sobre poesia (1935).
Entre 1936 i 1939 s’exilià a França i treballà com a lector a la Universitat de Tolosa. En tornar a Catalunya, Garcés exercí d’advocat i col·laborà amb l’Editorial Selecta. L’any 1947, El caçador va suposar el seu retorn a la poesia, i els anys següents publicà La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’octubre (1955) i Plec de poemes (1971), així com dues obres de prosa: Quaderns de la Selva (1962) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). Tot i que a partir de l’any 1983 una malaltia el va limitar molt, va poder publicar El temps que fuig (1984), Escrit a terra (1985), la Poesia completa (1986) i els dos volums de Prosa completa (1986-1987). La seva extensa obra, dedicació i tenacitat el van fer mereixedor del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1993.