Valère Novarina (Chêne-Bougeries, Suïssa, 1947). És dramaturg, director d’escena i pintor. Fill de Manon Troillet, actriu, i de Maurice Novarina, arquitecte, passa la infància i l’ado­lescència a Thonon, a la riba francesa del llac de Ginebra, i després estudia filosofia i filologia a la Sorbona. D’entre les seves peces teatrals destaquen: L’atelier volant (1974), Le drame de la vie (1984), Le monologue d’Adra­melech (1985), Le discours aux animaux (1987), L’espace furieux (1997), L’opérette imaginaire (1998), L’origine rouge (2000) i La scène  (2003). Amb els seus textos Novarina crea una obra singular que revaloritza el llenguatge i reinventa la relació de la paraula amb l’actor i amb l’espai que aquest habita.

Novarina és un escriptor únic, que no s’as­sembla gairebé a cap dels seus contemporanis. Molt apreciat per la crítica i el públic, els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Ha rebut nombrosos premis i distincions a França, com el Grand Prix du Théâtre de l’Académie Française (2007) i el Prix de Littérature Francophone Jean Arp pel conjunt de la seva obra (2011).