Valter Hugo Mãe (Angola, 1971). Poeta i narrador portuguès, és llicenciat en Dret i post­graduat en Literatura Portuguesa Moderna i Con­tem­po­rània. Creador polifacètic, es dedica també a les arts plàstiques, a la música i ha estat vinculat a projectes editorials destacats.

Encara que la poesia envaeix tota la seva escriptura, ha publicat les novel·les o nosso rei­no (2004), o remorso de baltazar serapião (2006), o apocalipse dos trabalhadores (2008), a máquina de fazer espanhóis (2010), O filho de mil homens (2011), A Desumanização (2013) i Homens im­prudentemente poéticos (2016), així com els lli­bres de contes, tant per a joves com per a adults, o rosto (2010), as mais belas coisas do mun­do (2010), a verdadeira história dos pássa­ros (2009), a história do homem calado (2009), os quatro tesouros (2011), O pa­raíso são os outros (2014) i Contos de cães e maus lobos (2015). La seva obra poètica està reunida al vo­lum Con­ta­bi­li­da­de (2010).

És un dels autors més destacats de la li­te­ra­tu­ra portuguesa contemporània, amb una obra que ha estat traduïda a l’alemany, el francès, el serbocroat, l’islandès, el castellà, i ara, per primera vegada, al català, i guardonada amb premis im­portants, com el de Poesia Almeida Garrett (1999), el José Saramago (2007), el Pena de Ca­milo Castelo Branco (2010) i el Prémio Oceanos (2012) pel millor llibre i la millor novel·la de l’any amb a máquina de fazer espanhóis.