Zakaria Tàmer és considerat un dels mestres del relat breu de la literatura àrab. Va néixer l’any 1931 en un barri molt humil de Damasc. Ben prest va haver de deixar els estudis i treballà en diversos oficis, però això no impedí que mantingués en tot moment la seva passió per la lectura i l’escriptura. Publicà el primer relat l’any 1957 i a partir d’aleshores ha anat aplegant els seus contes en diversos volums. Afiliat al Partit Comunista Sirià, esdevé, durant la dècada dels seixanta, funcionari del Ministeri de Cultura fins que, el 1981, la publicació d’un dels seus relats en una revista ministerial el converteix en desafecte al règim. A conseqüència de tot plegat emigra a Gran Bretanya, on resideix encara avui. D’entre les seves obres per a adults destaquen El renill del cavall blanc (1960), Primavera a les cendres (1963), El tro (1970), Els incendis de Damasc (1973), Riurem (1998) i Ruptura de genolls (2002). Per a infants, ha escrit, entre d’altres, Per què ha emmudit el riu? (2001) i Ales petites (2007).