L’arquitectura religiosa de la Corona de Mallorca (s. XIII-XIV)

Aquest llibre té l’origen en la tesi doctoral que Guillem Reus va defensar a la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 2017. L’ha organitzat en tres parts clarament diferenciades amb un objectiu bàsic: aproximar-nos a l’arquitectura mallorquina projectada entre els segles xiii i xiv des d’una òptica diferent, la del paisatge monumental.

Un primer punt l’ha dedicat a dibuixar un context històric per a la dinastia privativa que regnà a Mallorca entre 1276 i 1349, perfecte per a un segle d’oblits com el que vivim. Els punts tres i quatres són, potser, els més determinants i constitueixen la segona part del volum. L’autor hi desenvolupa alguns dels elements clau de la seva investigació, agafant com a arguments d’anàlisi camins poc transitats per la història de l’art, com la creació d’una xarxa religiosa en un territori i la seva incidència en la reconstrucció d’aquest. Reus articula l’anàlisi del paisatge eclesiàstic entre la xarxa parroquial i la monàstica i la conventual, enteses a la manera de bastides bàsiques sobre les quals construir la seva dissertació sobre l’arquitectura de la vella Mallorca gòtica. Pensem. La corona mallorquina estava integrada per dos tipus de territori. El continental era vell, sistematitzat, coherent, construït… Contràriament, l’insular era nou. (Del pròleg d’Eduardo Carrero Santamaría)