A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya (1936-1962)

El mes de maig de 1936 va fer-se pública una carta signada per una amplíssima representació de la intel·lectualitat de Catalunya sota l’epígraf de Missatge als mallorquins. Es tractava d’una declaració de germanor que convidava a refermar-ne els vincles comuns d’història, cultura i llengua. Immediatament va ésser corresposta des de Mallorca en termes cordials i afectuosos.

A partir del mes de setembre —i a conseqüència d’haver reeixit la insurrecció militar del 19 de juliol a Mallorca, Eivissa i Formentera—, la Resposta als catalans serviria a Llorenç i Miquel Villalonga per a acusar els signants, des de les pàgines d’El Día, de connivència amb la Catalunya revolucionària, cosa que va empènyer aquests a fer pública una declaració d’afirmació espanyolista i d’adhesió a l’exèrcit revoltat. Tanmateix, la Resposta serviria per a atiar l’anticatalanisme entre una opinió pública que, segons fonts militars, mostrava un escàs compromís amb la causa colpista. A partir de 1975, amb la represa democràtica, la Resposta va esdevenir, entre els mallorquins, un símbol de reafirmació nacional, i els noms dels signants passaren a formar part de la mística de la resistència a la dictadura.