Albopàs, la darrera estació

Albopàs, la darrera estació és una obra que neix per retre homenatge a Alexandre Ballester, dramaturg que a inics dels anys seixanta del segle XX es va atrevir a innovar en els textos teatrals que va escriure, justament en uns anys en què no era gens fàcil a causa de la situació política del país. La dictadura, a través de la mà negra de la censura, mantenia «a ratlla» escriptors i artistes, creadors que, d’alguna manera, volien transmetre un alè de llibertat en les seves obres. Alexandre Ballester creà Albopàs, un lloc que no és enlloc, però que existeix com a mirall crític d’un temps i d’un país i, de ben segur, de tot temps i del món. Aquesta obra de teatre converteix el nostre dramaturg en un personatge més que, finalment, es retroba amb els seus personatges, els que magistralment va crear en vida. Albopàs —sa Pobla a l’inrevés— és precisament la seva darrera estació, el lloc que li pertoca per a l’eternitat.