Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors

Desenganya’t, lector: no trobaràs en aquestes pàgines un tractat sobre la vida. Tampoc sobre literatura. Ni tan sols un fulletó que argumenti la importància de l’obra d’Antònia Vicens: és, precisament, llegint els seus llibres, que te n’adonaràs i no voldràs abandonar-la. L’obra sempre abans que res, per davant de tot. Davant la proposta de fer aquest llibre, la resposta de l’escriptora va ser clara: un sí i humilitat. «No sé si se’n podrà arribar a fer un llibre, de la meva vida!», i ara tu també el vius, el llegeixes, l’escrius, el tens a les mans.

Benvingut siguis, doncs, en aquesta festa de la paraula en honor a la Gran Dama de les Lletres Catalanes, que jus­tament enguany fa setanta-cinc anys que cavalca en llibertat aquest món de lletres. Què importen l’hivern, l’estiu, la tardor, si la seva obra és sempre —color, sang, pluja— primavera? Antònia Vicens té massa deutes amb les flors. Nosaltres, el plaer d’escoltar-la. (Sebastià Portell i Clar)