Antull de tu

NOMÉS AIXÒ

Només vull que em donis la mà.

No cal que parlis. Deixa

que ho facin per nosaltres

els estels

i aquesta lluna rodona,

magnífica,

que ens convida

a la serenitat i a la recordança.

Continuem així,

ajaguts sobre l’arena

com eterns adolescents,

contemplant els anys viscuts

i els que ens queden per viure,

sentint la palpitació

de la nit

com un cobricel

de tendre amor i galàxia,

gaudint d’aquest pleniluni

i compartint

el mateix territori que les lluernes.