Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat

El 1902, el primer destí com a metge de la marina va dur Victor Segalen a Tahití just després de la mort de Paul Gauguin. El viatge mateix i la descoberta de l’obra que deixava el pintor, que ell va contribuir a preservar i orde­nar, li varen obrir les portes d’una interpretació personal del món, crítica amb el colonialisme i la literatura de viatges del seu temps. Aquesta inter­pretació, que va anar elaborant al llarg de pos­te­riors expedicions, sobretot a la Xina, es fona­men­tava en una actitud d’assaborir la diversitat més que no pas a intentar assimilar-la, a cercar-la més que no a dissimular-la. El projecte inacabat d’es­criure un «Assaig de l’Exotisme», que va co­men­çar en el primer viatge a Tahití i no va aban­donar fins a la seva mort el 1919, va deixar un gra­pat de notes disperses que varen ser publicades per primer cop l’any 1955. Per l’interès que conserven en l’actualitat, s’han succeït diferents edicions des d’aleshores, a les quals s’afegeix avui aquesta versió en català.