Tot al llarg del llibre Caminar d’assegut, l’autor desenrotlla una teoria completa sobre l’aforística i les seves realitzacions concretes. «El millor que pot passar a un aforisme és que el citin», diu en alguna banda.

Els aforismes són l’exercici diari de Joan Guasp. A través d’ells examina la seva pròpia realitat i la del món que l’envolta, mentre es descabdella incessantment el temps en què resten fixades les seves memòries.

Qui s’engresqui, doncs, a recórrer les pàgines d’aquest volum, tindrà ocasió de comprovar que sota la forma juganera i llampegant de les frases concises s’amaga tota una filosofia de la vida i una anàlisi de la circumstància dignes d’admiració. (Del pròleg de Jaume Medina i Casanovas)