Pròleg d’Antoni Serra | |
---|---|
ISBN | 978-84-15076-57-5 |
Col·lecció | Maregassa / 22 |
Enquadernació | Rústica lligada |
Idioma | Català |
Any d'edició | 2011 |
Pàgines | 200 |
Cartes des de Caubet. Di(et)ari
15,00€
«Aquest Di(et)ari resulta, o almanco a mi m’ho ha semblat, d’una complexitat d’anàlisi admirable. Rosselló parla de tot, de la ciutat vella, de política i polítics, d’escriptors i obres, de personatges i homeniqueus (o tal volta homenius?), de cinema i teatre (“Els diaris duen a la portada la notícia de la mort d’en Bergman”, escriu un dimarts del mes de juliol de 2007, i, tot seguit, afegeix “També hem sabut avui que ahir també es va morir Antonioni”), de periodisme i mitjans de comunicació diversos, de la família (el germà Jaume i la filla Carme i… són un referent sistemàtic), dels amics i qualque enemic (per què no?), de l’experiència personal amb la malaltia que el va fer guaitar a l’abisme de l’infinit (poc importa si del “més” o del “menys”), de dinars i àpats i gastronomia… Rosselló és inesgotable, viu i recorda, pensa des del present i no oblida el passat (“Avui fa trenta-dos anys que va morir, al llit de la clínica, el dictador Francisco Franco”, intueixen la ironia?), recrea el seu propi organisme —el racional i l’animal, encara no sé ben bé com s’hi trobaria en la situació d’invertebrat sexuat— i el nodreix de matèria intel·lectual. O sigui, fa periodisme viu perquè, com deia el meu mestre Miquel Àngel Colomar, fa literatura sense pretensions adúlteres (ni adulterades).» (Del pròleg d’Antoni Serra.)