Cendres s’endinsa en la recerca de l’exili de 1936 amb una mirada docu­mental. Vol donar veu a dones anòni­mes. Dones que probablement mai no varen existir, però que condensen i sintetitzen centenars de vides i de trajectòries. La Guerra Civil, per tant, no és la protagonista d’aquesta història. Tampoc ho és l’exili. Ho són les persones. Les persones i les seves respostes, els seus reptes, els seus desitjos i les seves vicissituds. Persones que, malgrat tot, encara són capaces d’estimar, d’il·lu­sionar-se, de viure.