Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI

16,00

La dramatúrgia contemporània és, en certa manera, deutora de la memòria. S’hi ha anat refugiant a través de diverses formes: «dramatúrgies del jo», «teatre polític», «teatre documental», etc. Ara bé, tal vegada ha pres una dimensió més global i profunda quan aquesta memòria s’ha vinculat amb la construcció de relats col·lectius alternatius als oficials, que pretenen reescriure i treure de l’oblit fets, persones i històries sistemàticament bandejades pels relats dogmàtics i dominants. 

En aquest marc, la Guerra d’Espanya, la Postguerra i el Franquisme han ocupat un espai central. I no només perquè hagin ofert un gruix importantíssim de materials històrics i de recerca des dels quals construir ficcions, sinó perquè les circumstàncies històriques, des del pacte de 1978 ençà, per a molts creadors, han exigit trencar el silenci.

Com demostren les aportacions d’aquest volum, la dramatúrgia catalana a les Illes Balears és ben viva i, malgrat les dificultats estructurals, en els dos darrers decennis ha generat obres i muntatges rellevants que marquen unes fites assolides i uns referents per al present i per al futur. La història i la memòria han estat dos dels eixos principals a partir dels quals s’ha vertebrat bona part d’aquesta producció, que ha aconseguit una expansió i una capil·laritat sense precedents en el teatre illenc contemporani.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
filme porno scam