Entre 1869 i 1936, que és el període històric que ha tingut cura d’investigar Manel Santana a Classe obrera, cultura i educació a Mallorca, la cultura esdevé una mística social. […] No hi ha centre de reunió o d’esbarjo depenent de sindicats o d’associacions gremials, sense biblioteca o sense teatre.

[…] Tota aquesta efervescència per la cultura, desapareixeria a partir del mes de juliol de 1936. Es crearien juntes locals de depuració dels llibres dipositats a les biblioteques públiques, es tancaria la totalitat de societats obreres i s’establiria la censura. El teatre quedaria, bàsicament, sota el control de les agrupacions dependents d’Educación y Descanso, i la llengua catalana —que havia anat guanyant prestigi com a llengua literària des de la proclamació de la República— va desaparèixer dels escenaris. Aquell 18 de juliol va esvair-se un bell somni, del qual Manel Santana ens aporta un document inestimable. (Del pròleg de Llorenç Capellà)