Com una vella cançó

Instal·lat en el territori palpable de la memòria, Carles Sobremunt recupera els episodis més importants de la seva vida. La relació traumàtica amb l’«avi» i el poble, l’impacte del mar, l’experiència estètica i la lenta adquisició del coneixement. El dolor i la violència l’han acompanyat sempre… i també el plaer que indefectiblement se’n desprèn. En l’època més recent, ell i Esperança Riutort s’han deixat arrossegar, per la via de la tensió eròtica, fins als límits de la resistència física. Carles, des del turó de l’ermita, contempla, sol, el que n’ha quedat, mentre que Esperança, molt més forta del que ell creia, ha trobat la manera de reviure-ho encara amb més intensitat.