Cultura i pràctiques escolars a la Mallorca de postguerra (1939-1949)

En general, es té una visió molt homogènia i estereotipada de l’escola franquista. Aquest assaig, centrat en un territori i en un període cronològic concrets, analitza la pràctica escolar d’aquells mestres que exerciren a Mallorca durant els primers deu anys de Dictadura (1939-1949). Amb la finalitat de conèixer aquesta pràctica i la quotidianitat de les aules, l’autor ha partit de fonts diverses que l’han menat a observar que, si bé teòricament es defensen el tradicionalisme i el catolicisme, com a eixos que han d’orientar tota pràctica escolar, quan analitzam com ensenyaven els mestres, veim que una part d’ells continua aplicant metodologies d’ensenyament pròpies dels corrents de renovació pedagògica. I és que, malgrat que alguns havien estat depurats, també eren hereus d’una cultura escolar anterior i, sobretot, dipositaris d’una sèrie de coneixements i recursos metodològics que feren, en un context de transformació política, que la seva pràctica escolar reflectís més continuïtats que ruptures.