Vaig practicar la primera lectura d’eix aplec de contes sense haver tractat la seva mare. Sense enrevoltaries confés que el llibre em va sorprendre, agradar i aglapir. Aquests tres verbs, ben mirat, esdevenen la nota màxima per a un llibre. Em va sorprendre la maduresa i equilibri de l’escriptura, juntament amb el domini, gairebé absolut, de la difícil arquitectura i dinàmica dels contes. L’original acumuladora de vivències i diplomes, avesada a escalar la muntanya per la drecera més costosa, ha iniciat, a l’estrena de la maduresa, la cursa dels llibres per la part més difícil i fràgil de la creació literària, com és el conte.

[…] De res, massa m’enganxà i em manté, encara, encativat, per l’escalfor dels sentiments. Jo, encapironat de sempre a ser un tocadallons m’agrada que les lectures m’arribin al cor. D’un llibre, d’una pel·lícula o d’una obra d’art, talment com dels bons vins, valor el sabor que em deixa llur tast al paladar de l’estimera.

(Del pròleg de Jaume Santandreu i Sureda)