Dos xuetons vells

Gaietà Cortès observava la bulla que l’envoltava. Adesiara xarrupava el te que tenia al davant, que a la segona glopada ja li semblà fred. Al seu entorn la gent cantava i ballava, sobretot el jovent; ell seguia la festa amb complaença, però en realitat no entenia gaire cosa. La música a un volum desfermat i la sordesa creixent que l’afectava —que era rebec a admetre, especialment davant la dona i els fills— li feien perdre el fil de qualsevol conversa. Tampoc no li sabia massa greu, aquell mig aïllament. Durant el dinar, una de les poques cosines que li quedaven li havia demanat, la veu esfullada, per què no havia assistit a la missa de la Primera Comunió de n’Iván, net d’un cosí segon, protagonista de la bulla. Li va contestar el que ja li havia explicat mil vegades, que ell havia fet la conversió —tardana— al judaisme i que els seguidors de Moshé no van de misses ni de santcristos.