D’un cànon socarrat. Materials de 1957 i 1958

    11,00

    Prou sabíem els que seguim amb delit els treballs i els dies de Bartomeu Fiol, de la gran, insubornable i encesa humanitat que traspuen tots i cadascun dels seus poemes, des dels més primerencs intents fins als escrits la Nit de Sant Joan d’enguany. Aquest nou i a la vegada antiquíssim conjunt no fa sinó refermar-nos en aquesta convicció. I, com ell em deia recentment, sempre «cercant molt més alguna veritat que alguna beutat».

    Tenim a les mans un collage no gens còmode de contemplar —ni de pair—, fet de moltes menes de materials. Era necessari barrejar-ho tot dins aquest magma de poemes socarrats, de plaquettes amb tipografia endreçada i missatges pressumptament esburbats, de poemes-índex, d’incisos, d’entra-surts, d’excursos, d’aventures sentimentals tènuement acolorides d’al·lucinació, de retalls vagorosos de silenci i converses elegants, de cartes-pregària i epístoles profanes, d’invocacions pietoses i educades a Nostra Dona del No-res, com un mirall en flames on atansar-s’hi fos gairebé un risc o un perill, bordell de flames, nits de foc i de desfici, fons sense temps dels anys, versos roents, mirall.

    (Del pròleg de Miquel Batalla)

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA
    https://megakemayoran.com/produk/ situs toto