MORT DE LA GAVARDINA

La rigidesa cadavèrica, el rigor mortis

d’una gavardina, desprèn olor de midó.

No pas d’altra manera un pot adonar-se

de quan una gavardina ha traspassat

i ocupat son lloc al paradís dels teixits,

a la destra del pare Pana. No és infreqüent,

però sí excepcional, percebre aroma

d’emmidonat sense portar gavardina.

Quan això succeeix, o un mateix és el difunt,

o treballa en una bugaderia. O exerceix

l’ofici de midoner, la qual cosa és més improbable

que exercir de difunt. El cas és que no era midoner,

ni bugader, ni de forma conscient havia perit.

Aleshores, per l’olor d’aprest que l’atesava

i pel frec trencadís de la roba enrigidida,

vaig saber que, discretament, la gavardina

m’havia deixat, no sense fer-me un últim servei:

alliberar-me de l’insuportable suplici de la saviesa.