El Decret de Nova Planta de Mallorca. Temps del Leviatan

La rebel·lió dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó i el posterior triomf de les armes borbòniques a la guerra de Successió es­pa­nyola (1701-1715) canviaren substancialment les relacions entre el monarca i els regnes. El model pactista que, de manera imperfecta, havia regit les relacions durant els segles xvi i xvii va ser substituït per un centralisme administratiu com a element unificador. La Nova Planta de govern significava la supressió d’institucions medievals i convertia el regne en una protoprovíncia en la nova concepció unitària administrativa.

Eduar­do Pascual analitza els prolegòmens de la redacció de la Nova Planta i les reformes ins­ti­tucionals a Mallorca i a Eivissa, una anàlisi ex­ten­sible a les institucions menorquines on no s’aplicà la Nova Planta. El llibre es completa amb la transcripció de la Nova Planta de la Real Audiencia del Reino de Mallorca que inclou el reial decret de novembre de 1715 i la reial cèdula publicada el març de 1716.