Passeges, pausat, badoc pels encontorns del convent de santa Magdalena i el cardenal Despuig et vigila, bronze altiu i amatent alhora, pels carrerons de la ciutat a tocar dels jardins de la Misericòrdia i enfiles amb parsimònia el carrer de sant Jaume…

Una finestra al cap de cantó, just a la raconera, t’avisa que, rere la transparència dels vidres, un tresor de delícies t’espera si goses entrar-hi pel portal menut. Al carrer empedrat, una pissarra, modesta i escolar, t’incita amb paraules que evoquen mons de sabors i d’imatges que el temps atrafegat del dia no ha aconseguit esvair: coca de trempó, de verdures, de pebres; coques fullades de sobrassada amb mel; doblegats de quaresma o de divendres…

(Miquel Sbert i Garau)