MOTS DE MAX
Què es pensen, doncs, que hi tenim tòfones, al cor? Si et poses l’orella al tic-tac de l’orella sentiràs en tu una cosa que no ets tu mateix i que és un o el dimoni. L’estil de mestre és l’estil de deixeble. Obriré una escola de vida interior i a la porta hi posaré escola d’art. A vegades, quan ronques, el món material desperta l’altre. Mira amb el teu crani al fons del teu capell. La veritat sempre és nova. Una obra sempre és la intel·ligència d’alguna cosa. La poesia moderna se salta les explicacions. Les cases comercials serioses no fan exhibicions d’aparador. L’art despullat i no les despulles de les arts. La inspiració s’ha de vigilar.
Col·lecció:
L’Obriülls / 3
Traducció i epíleg d’Enric Casasses. Pròleg de J. V. Foix
Enquadernació:
Rústica lligada
Pàgines:
408
Idioma:
Català
Any d’edició:
2010
ISBN:
978-84-15076-13-1