El Gran Golafre. Epistolari, ficció històrica, humor i sàtira (1875-1910) per Mn. Miquel Clar

La tasca d’anàlisi dels documents que formen El Gran Golafre ha suposat una despesa en dedicació més enllà del que inicialment em semblava lògica i necessària. A mesura que anava llegint les cartes, poemes, panegírics, diaris, discursos, actes, periòdics, sentències i acudits que omplen aquestes més de 300 pàgines, El Gran Golafre m’anava fagocitant, recaptant cada vegada més la meva atenció, interès i dedicació. Les meves ànsies de recórrer cada un dels racons d’aquest edifici de paraules escrites, amb tota una col·lecció d’elements paratextuals que les acompanyen sobre els suports originals manuscrits, no feien més que endegar desitjos de saber més del que s’hi reflectia, descobrir més informació sobre les biografies de les persones protagonistes, saber més del context en què es produïren els fets contats, traslladar la ment als escenaris diversos on es desenvoluparen i copsar el significat i les regles no escrites del joc que jugava aquell col·lectiu d’homes ben reals, tot bastint en molts dels documents un món de ficció, de virtualitat, relligat a la seva quotidianitat. (De l’estudi preliminar de Sebastià Vidal)