El pont de la Girada. Reflexions vora mar

Il Ponte della Zirada.– M’agrada molt el Pont de la Girada. Hi vaig passar mig corrents pocs dies després de l’obertura sense parar-hi gaire atenció. El segon cop vaig veure’l des del vaporetto: una silueta magnífica. La ciutat guanyava aquí la perspectiva que m’havia faltat a la Piazza. Era bell perquè embellia l’espai que l’envoltava, i tanmateix no hi difonia el cèlebre núvol d’irrealitat, ans al contrari. La seva aparença estava lluny de la monumentalitat postmoderna que, en paraules de Cacciari, sovint fa la impressió de xuclar les energies ciutadanes. Si s’adiu tan bé amb els edificis històrics és perquè no mira de fer-se perdonar el desfasament temporal. Els porta cap al present en lloc d’anar a avenir-s’hi en el passat. A la bellesa no li calen màscares.

De Barcelona estant a hora baixa, faig humils precs perquè Il Ponte della Zirada continuï existint per molts anys a la Venècia eterna. Amb un nom de paper. En l’espai i el temps de l’escriptura.