Tot artista guarda, en el seu interior, una font única que alimenta durant tota la vida les seves conviccions i tot el que diu. Quan aquesta font s’asseca, podem apreciar com l’obra, a poc a poc, es marceix i es fissura. Aquestes són les terres ingrates de l’art on el corrent invisible ja no flueix. Amb el cabell eixut, l’artista, cobert de palla, està preparat per al silenci, o per als salons, que venen a ser el mateix. Pel que fa a mi, sé que la meva font és entre les pàgines d’El revers i l’anvers, en aquell món de pobresa i de llum on vaig viure molts anys enrere i el record del qual em preserva encara dels dos perills contraris que amenacen tot artista: el ressentiment i la satisfacció. (Albert Camus)